Llegeixo al bloc de l’amic Josep, que en Rousseau proposava una incògnita plenament vigent, la del signe del bon govern. Deia, en Rousseau,  que l’home “natural” no s’associa, que la família i la tribu és un element artificial que acaba amb la nostra bondat. Evidentment obvia un fet incontestable i és que quan naixem -abans i tot- ja estem establint relacions socials amb la nostra mare. En el decurs de la nostra vida, a més de la mare, amb el nostre pare i germans. Si observem els animals, veurem que tots formen famílies i que tots els individus hi participen d’actes de relacions socials, com ara la cura, l’educació, l’esbarjo, els sentiments d’afecte o de rebuig, etc.

Els humans, animals com som, també fem el mateix. De la família al grup només hi ha un petit pas, el sentiment de camaraderia és, també, consubstancial a l’animal i forma part de l’ésser humà. Així, doncs, agrupar-se per a caçar, explorar, divertir-se, educar, etc és quelcom absolutament natural.

Si acceptem aquests fets, no podem estar d’acord amb en Rousseau, ja que tot el seu pensament es basa en la negació d’aquests fets.

De la mateixa manera que els humans tenim molts elements comuns -entre els quals els que he exposat- també podem dir que cada persona és, en si mateixa, un món. Això fa que la societat sigui diversa. Crec, a més, que quan més culta és una societat, més diversa és. La nostra, la catalana, és una societat molt diversa i, per tant, amb molts anhels diferents. També en els anhels compartits hi ha tants matisos que fan més divers fins i tot allò que és comú. I és signe de societat moderna acceptar aquestes diferències i saber conviure amb elles de grat; fins i tot quan no les hi compartim (com ara la religió).

Els governs, per definició, són reflex de la societat i quan millor és la majoria de la societat, millor és el govern.

La resposta, doncs, a la pregunta de “quin és el signe del bon govern” no pot tenir una resposta senzilla, com demana en Rousseau, sinó que és justament el contrari. Perquè un bon govern no és aquell que fa les millores coses i de la millor manera possible, sinó que és el que millor assoleix la majoria dels anhels dels seus conciutadans. Així que per trobar els “signes” o les evidències de bon govern, primer hem de conèixer els anhels -amb tots els seus matisos- de la societat governada; després haurem de ser capaços de valorar de manera ponderada, l’acció de govern per tal de veure si encaixa en la nostra societat.

Quina mena de societat volem?

Quin model de societat desitgem?

Lliure? Democràtica, potser? Igualitària, també? Solidària? Demaneu-vos-ho!

Voleu poder influir-hi? Voleu poder fer suggeriments i que siguin escoltats? Voleu oferir el vostre coneixement per tal que hi sigui aprofitat? Voleu oferir solucions als problemes i reptes que ha d’afrontar la nostra societat? Voleu poder debatre sobre tot plegat? Voleu poder decidir sobre tot plegat? Directament vull dir, sense intermediaris que interpretin els vostres desigs! Voleu ser els únics i veritables amos de la vostra voluntat?

Voleu ser sobirans?

Si heu respost “sí” a aquestes qüestions demaneu-vos per que el vostre partit no és pas així! Per que necessitem un partit fonamentat en un model tan allunyat d’allò que volem que sigui la nostra societat!

Hem de ser pragmàtics? Necessitem un partit capaç de guanyar poder per poder canviar coses?

Aleshores podem afirmar que el fi justifica els mitjans? Hem, doncs, d’adherir-nos al principi despòtic de “fes el que jo digui, no pas el que jo faci”?

O potser el problema és que trobeu que els vostres coneixements, les vostres experiències i el vostre criteri no són pas prou bons? No hi tenen prou nivell? Potser penseu que hi ha una elit que si en té prou nivell? Si això és així, no podem creure en una societat d’iguals, sinó en una societat elitista i discriminadora. Si us plau, republicanes i republicans abstenir-se!

Bé, si ja hem aclarit les qüestions de fonament, anem a parlar de la posada en pràctica de tot plegat

Demaneu-vos-ho i tot seguit traslladeu aquest model al nostre partit. Perquè el partit ha de ser el model de la societat que volem, però en grau superlatiu! Si volem que la societat sigui democràtica, el partit n’ha d’ésser molt més. Si volem que la societat sigui igualitària, el partit n’ha d’ésser molt més. És a dir, si volem que la nostra societat sigui d’una manera o d’altra, el partit n’ha d’ésser molt més encara.

El partit, doncs, ha d’ésser un model que s’hi pugui presentar a la societat com un exemple del tipus de societat que volem.

I les visions pragmàtiques no serveixen, NO SERVEIXEN! Si el nostre partit s’organitza i actua de manera poc democràtica, amb minvament de llibertats, d’igualtats i amb manca de solidaritat, no podem demanar confiança en el projecte de futur i de societat que proposem. Imagineu un metge que et diu que has de deixar de fumar mentre es fuma un puro!

Si creiem en la llibertat hem de practicar-la. Jo sóc un gran amant de la llibertat, i vosaltres?

Continuarà…