És evident que, tot i que no estic d’acord en continuar amb la estratègia -eterna- de molt soroll per no res, aquesta vegada sembla que la mani del dissabte fa mal. Però no pas a Espanya, sinó al PSOE. La munició política que tindran els pperos amb les fotos del MH amb el lema de “Som una Nació i Nosaltres Decidim” li fa massa mal al ZP i no li ve de gust haver de “combatre” els nois i noies del Rajoy. I com que la màxima del PSC és “guanya ZP, guanya Catalunya” (és evident, oi?) li han de treure les castanyes del foc. Així tenim la Chacon amb la seva naturalitat habitual, deixar anar la ximpleria de que el 95% de l’Estatut és constitucional. Un mica de confusió, per a les ments privilegiades de la nostra societat, que pensen que la quantitat és equiparable a la qualitat.

Però hi ha més, els del PSC frisen per canviar el lema, perquè volen “domesticar” la mani i que sigui exactament una demostració de força del PSC. I si no resulta, pots trencar la mani i demostrar que estàs refredant els ànims (“posar , seny”que dirien alguns).

El problema de tot plegat, doncs, no és pas el lema, sinó qui controla la mani, qui controla els mecanismes de la societat catalana. I el PSC en vol ser l’únic “representant” dels Catalans.

De sort que a Òmnium hi ha gent assenyada, valenta i forta que resisteix les pressions brutals d’aquesta “troupe” sucursalista.