Llegeixo al bloc de l’amic Josep, que en Rousseau proposava una incògnita plenament vigent, la del signe del bon govern. Deia, en Rousseau,  que l’home “natural” no s’associa, que la família i la tribu és un element artificial que acaba amb la nostra bondat. Evidentment obvia un fet incontestable i és que quan naixem -abans i tot- ja estem establint relacions socials amb la nostra mare. En el decurs de la nostra vida, a més de la mare, amb el nostre pare i germans. Si observem els animals, veurem que tots formen famílies i que tots els individus hi participen d’actes de relacions socials, com ara la cura, l’educació, l’esbarjo, els sentiments d’afecte o de rebuig, etc.

Els humans, animals com som, també fem el mateix. De la família al grup només hi ha un petit pas, el sentiment de camaraderia és, també, consubstancial a l’animal i forma part de l’ésser humà. Així, doncs, agrupar-se per a caçar, explorar, divertir-se, educar, etc és quelcom absolutament natural.

Si acceptem aquests fets, no podem estar d’acord amb en Rousseau, ja que tot el seu pensament es basa en la negació d’aquests fets.

De la mateixa manera que els humans tenim molts elements comuns -entre els quals els que he exposat- també podem dir que cada persona és, en si mateixa, un món. Això fa que la societat sigui diversa. Crec, a més, que quan més culta és una societat, més diversa és. La nostra, la catalana, és una societat molt diversa i, per tant, amb molts anhels diferents. També en els anhels compartits hi ha tants matisos que fan més divers fins i tot allò que és comú. I és signe de societat moderna acceptar aquestes diferències i saber conviure amb elles de grat; fins i tot quan no les hi compartim (com ara la religió).

Els governs, per definició, són reflex de la societat i quan millor és la majoria de la societat, millor és el govern.

La resposta, doncs, a la pregunta de “quin és el signe del bon govern” no pot tenir una resposta senzilla, com demana en Rousseau, sinó que és justament el contrari. Perquè un bon govern no és aquell que fa les millores coses i de la millor manera possible, sinó que és el que millor assoleix la majoria dels anhels dels seus conciutadans. Així que per trobar els “signes” o les evidències de bon govern, primer hem de conèixer els anhels -amb tots els seus matisos- de la societat governada; després haurem de ser capaços de valorar de manera ponderada, l’acció de govern per tal de veure si encaixa en la nostra societat.