Fa temps que em ronda el cap comprar un ordinador a la meva filla de 8 anys. Tant ella com el seu germà de 5 anys, fa temps que “juguen” amb el meu portàtil i ja toca que la més gran tingui un portàtil en propietat. El Marcel encara no sap llegir i escriure prou bé com per a tenir-ne un, però si continua evolucionant com fins ara, potser el seu portàtil arriba abans dels 8.

No és d’ara, que fan coses a l’ordinador, fa temps que vaig descobrir el Tux 4 Kids[1] i entre aquests, sobre tot, el tuxpaint i el tuxtyping. Amb el primer fan tota mena de dibuixos i xalen com “criatures” (mai millor dit). El segon és, sobre tot, preferència del Marcel, ja que li encanta “destruir” meteorits i menjar “peixets”. Juntament amb el tux, l’altre col·lecció de jocs interessants és el GCompris[2]. N’hi ha un munt de jocs educatius de primer nivell i en català!

A més d’aquestes dues col·leccions, el Marcel i l’Emma també juguen amb el youtube. L’Emma poc, la veritat. El Marcel, però, és un fanàtic dels seus dos personatges preferits: el Ben 10 i l’Spiderman. Del primer només hem trobat “collages” amb música, però són molt entretinguts. Del segon vam trobar un canal youtube amb uns quants episodis en anglès. Tot i no saber-ne, el Marcel els segueix repetidament amb gran delit.

Fa no gaire. vam descarregar un episodi de Bola de Drac, amb dues pistes d’àudio; en japonès i en català. El vam reproduir amb una mena de PVR [3] fet de bricolatge amb una placa miniITX i comandament a distància. El cas és que encara no el tinc ben configurat i no sé com seleccionar la pista d’àudio i en reproduir, va sortir en Japonès (per defecte). Li vaig dir al Marcel que si volia veure una altra cosa i em va dir

No importa l’idioma, papi, importa la història

I va continuar mirant tot pinxo. Em va deixar de pasta de moniato, li vaig somriure i vaig deixar-lo amb els dibuixos en japonès.

Bé, el cas és que, com ja he dit, fa temps que cerco un ordinador adient per a l’Emma. Les característiques han de ser:

  • Lleuger
  • Robust
  • Baix consum energètic
  • Evidentment, amb Linux

Per lleugeresa, ha de ser un netbook, de 10 polzades anirà bé. Per robustesa, ha de ser de carcassa resistent i pensat per a que no rellisqui. El disseny és prescindible, tot i que ja m’ha demanat que sigui rosa o, al menys, “d’un color maco”. Per robustesa i per economia energètica (i perquè tampoc no cal tant d’espai) un disc dur d’estat sòlid, de 16G o 32G. També seria idoni que tingués pantalla tàctil, ja que trobo que moltes de les coses es poden fer amb els dits (i cada cop més) en comptes de amb ratolí.

De tot el que he vist, m’havia cridat l’atenció el Dell mini 10 (i el 10v), acompleix amb tots els requeriments tret d’algun petit matis. El preu final és de 412€. Tot amb tot, i com que el seu aniversari encara no ha arribat, he continuat tafanejant i m’he trobat amb uns apunts interessants de’n Giorgio Grappa[4], on parla del seu DELL Latitude 2100 (Pneumàtix). En concret, l’intitulat 20 segons [5], em va fer avaluar el Latitude 2100 com a adversari del mini10.

Les diferències són significatives en alguns aspectes, però no tant en altres. La veritat, però, és que la pantalla tàctil ja és un punt a favor sobre el mini10. El preu final (a falta de confirmar el canvi del disc dur pel d’estat sòlid) és de 438€. La diferència econòmica, doncs, no és prou significativa com per a descartar-ho.

En tots dos casos, el color ha de ser negre, però com ja he dit, això és prescindible. Sobta que el mateix producte als Estats Units i a l’Estat Espanyol tinguin opcions diferents. En el cas nordamericà, per exemple, no n’hi ha pas, de pantalla tàctil. En el cas espanyol no es pot triar el color ni el tipus de processador. Suposo que tot plegat tindrà a veure amb els estudis de mercat.

Encara rumiaré una mica més…

Enllaços

[1] http://tux4kids.alioth.debian.org/

[2] http://gcompris.net

[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/Enregistrador_personal_de_v%C3%ADdeo

[4] http://www.blogger.com/profile/09266708514270747144

[5] http://laventuradelpingui.blogspot.com/2010/01/20-segons.html

Música:

Com sempre, una peça de música. En aquest cas (una altra vegada) Chopin, la música del qual cada dia em té més enganxat. És tracta de “Nocturn Op 15 No 2 en Fa sostingut major“, interpretat per en Paul Cantrell (el qual he trobat aquí: http://innig.net/music/inthehands/2005/11/12/105

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.