La “democràcia” espanyola, la constitucional, ha deixat clar el seu nivell moral i democràtic. Ja ho va dir la De La Vega, “la independència no cabe en la constitución” i els jutges ho han palesat. Tot i que el problema no són pas els jutges, sinó les lleis que han d’aplicar i la moral de la societat espanyola. Hem vist com un exercici de llibertat d’expressió com una consulta popular és des-legitimat, reprovat, condemnat i prohibit; mentre que altrament es garanteix el dret a manifestar-se el mateix dia a la falange. Recorde-m’ho, per si algú se n’ha oblidat, que aquest és un grup de ideologia feixista, representant i hereu de la dictadura franquista; dictadura que ha assassinat, reprimit i aixafat qualsevol bri de democràcia i de llibertat durant una bona pila d’anys; recordem, també, que aquesta ideologia ha provocat la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola i ha constituït el fonament ideològic i moral d’una bona part de les dictadures del món.

Així, doncs, que podem esperar d’aquesta democràcia. Podem estar d’acord o no amb la idea de la independència, però no podem de cap manera acceptar ni tolerar aquesta situació. No podem acceptar que es protegeixi el dret de llibertat d’expressió i de manifestació a la falange i no es permeti una consulta popular. I hi insisteixo, no importa si la consulta és sobre la independència o sobre fer un carrer només de vianants o no. Una consulta popular s’ha de poder fer sempre, tret que la democràcia no tingui els fonaments necessaris ni la moral adient.

Aquesta setmana commemorem el 295 aniversari de la lluita del nostre poble en contra de una altra forma de feixisme, l’absolutisme borbònic. Després de 295 anys, encara ara hem de suportar que un règim borbònic ens impedeixi expressar les nostres aspiracions legítimes, pacífiques i democràtiques. La manifestació de divendres ha de ser multitudinària. Ens hi hem de sumar tots, tot i viure (com és el meu cas) lluny de Barcelona.

El diumenge, a Arenys, hi haurà una gran expectació, hi haurà molts mitjans de comunicació ja que la confluència de la consulta i la mani feixista es preveu “calenta”. Hi hem de ser, hem de fer pinya, hem de mostrar que no ens intimiden i hem de recolzar i animar als arenyencs.

Aquesta setmana és històrica per molts motius, i hem de fer un esforç per exhibir la nostra determinació. El nostre anhel de llibertat no és pas un somni prescindible; no és d’aquella mena d’anhels que tenim per a animar-nos a viure, sinó que volem fer-ho realitat. I per això hem d’esforçar-nos, sense esforç, sense feina, sense treball no hi haurà, mai, llibertat.

En les properes setmanes, hi posarem en marxa una iniciativa destinada a coordinar la celebració de referèndums com el d’Arenys arreu de Catalunya. Us mantindrem informats

Música: Simfonia número 9, del Nou Món, d’Antonin Dvořák

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.