Quina mena de societat volem?

Quin model de societat desitgem?

Lliure? Democràtica, potser? Igualitària, també? Solidària? Demaneu-vos-ho!

Voleu poder influir-hi? Voleu poder fer suggeriments i que siguin escoltats? Voleu oferir el vostre coneixement per tal que hi sigui aprofitat? Voleu oferir solucions als problemes i reptes que ha d’afrontar la nostra societat? Voleu poder debatre sobre tot plegat? Voleu poder decidir sobre tot plegat? Directament vull dir, sense intermediaris que interpretin els vostres desigs! Voleu ser els únics i veritables amos de la vostra voluntat?

Voleu ser sobirans?

Si heu respost “sí” a aquestes qüestions demaneu-vos per que el vostre partit no és pas així! Per que necessitem un partit fonamentat en un model tan allunyat d’allò que volem que sigui la nostra societat!

Hem de ser pragmàtics? Necessitem un partit capaç de guanyar poder per poder canviar coses?

Aleshores podem afirmar que el fi justifica els mitjans? Hem, doncs, d’adherir-nos al principi despòtic de “fes el que jo digui, no pas el que jo faci”?

O potser el problema és que trobeu que els vostres coneixements, les vostres experiències i el vostre criteri no són pas prou bons? No hi tenen prou nivell? Potser penseu que hi ha una elit que si en té prou nivell? Si això és així, no podem creure en una societat d’iguals, sinó en una societat elitista i discriminadora. Si us plau, republicanes i republicans abstenir-se!

Bé, si ja hem aclarit les qüestions de fonament, anem a parlar de la posada en pràctica de tot plegat

Demaneu-vos-ho i tot seguit traslladeu aquest model al nostre partit. Perquè el partit ha de ser el model de la societat que volem, però en grau superlatiu! Si volem que la societat sigui democràtica, el partit n’ha d’ésser molt més. Si volem que la societat sigui igualitària, el partit n’ha d’ésser molt més. És a dir, si volem que la nostra societat sigui d’una manera o d’altra, el partit n’ha d’ésser molt més encara.

El partit, doncs, ha d’ésser un model que s’hi pugui presentar a la societat com un exemple del tipus de societat que volem.

I les visions pragmàtiques no serveixen, NO SERVEIXEN! Si el nostre partit s’organitza i actua de manera poc democràtica, amb minvament de llibertats, d’igualtats i amb manca de solidaritat, no podem demanar confiança en el projecte de futur i de societat que proposem. Imagineu un metge que et diu que has de deixar de fumar mentre es fuma un puro!

Si creiem en la llibertat hem de practicar-la. Jo sóc un gran amant de la llibertat, i vosaltres?

Continuarà…