Comentaris a: La societat civil, l’Elies115 i la crítica constructiva

Per: Enric I. Canela

Enric I. Canela — Tue, 27 Nov 2007 16:15:57 +0000

Una de les diferències fonamentals del que acvui anomenem societat civil i la de fa anys és que la majoria de grups organitzats o mínimament organitzats depenen dels poders públics o de la Caixa. Hi ha poques organitzacions realment independents. I en alguns casos, sense ni adonar-se’n, determinats col·lectius són abduïts i fan de corretja de transmissió de determinats poders.
El problema és si existeix una autèntica llibertat (possibilitat real) per fer acció política o ciutadana.

Per: Elies

Elies — Mon, 26 Nov 2007 22:04:08 +0000

No hi podré ser, dimecres, però ja em trobo ben representat pel teu criteri! Gràcies altre cop i endavant!

Per: octavi

octavi — Mon, 26 Nov 2007 21:55:03 +0000

Elíes, gràcies pel teu comentari, que agraeixo perquè aclareix el teu posat, que és exactament com el meu. O sigui, que jo també penso que aquesta societat civil està sent ‘assimilada’ pel poder democràtic de la transició i, que així, restarà domesticada.
O sigui que en de fotre un parell de cops de puny a la taula i començar a canviar la manera d’equilibrar els poder establert; però trobo que estem a les portes d’una nova manera de fer democràcia que pot donar més poder i importància a la “societat civil”, aquella que tu i jo desitgem que sigui “no domesticada”.
El proper dimecres, a la presentació de la XBS en parlarem d’això.

Per: Elies

Elies — Mon, 26 Nov 2007 21:49:00 +0000

Benvolgut Octavi, gràcies pel teu post, ni que sigui crític.
1. Ara ja veig claríssim que no em vaig saber explicar prou bé. Si tu i en Manel Bargalló, que sou dos blocaires amb qui comparteixo criteris, i tinc en els meus favorits, en feu interpretacions crítiques, o no m’he explicat gens bé, o puc estar equivocat.

2. No és que vegi els poder públics com les estacions de l’any, però excepte en un model d’anarquia, en qualsevol sistema existeixen uns poders públics (que gaudeixen d’una legitimitat democràtica o no, i que abasten unes o unes altres institucions)

3. No ataco la societat civil per se. Ben al contrari! El que critico és que estem en un moment en que aquesta societat civil és menys civil que mai, perquè cada cop depèn més dels poders públics, i perquè aquests poders públics exerceixen el seu poder de manera despòtica.

4. Em considero una persona molt implicada en la societat civil, sempre ho he estat i ho penso continuar fent. Però no m’agrada, i per això ho denuncio, algunes o moltes de les coses que veig. Com intervé, amb quina brutalitat, el poder en aquestes associacions, com les coacciona… i com a aquesta societat civil no li queda altre remei que plegar-se, que sotmetre’s.

Aquesta era la meva denúncia. En el fons, un clam perquè recuperem aquell esperit realment civil i autònom de la nosatra societat civil.