La societat civil, l’Elies115 i la crítica constructiva
octavi ::
2007/11/26 0:32 ::
Opinió
Una mica a corre-cuita (com sempre), però no vull deixar passar l’oportunitat de comentar el post d’en Elies115, aquell on parla de la societat civil (del qual després fa una remasterització). En el fons comparteixo la crítica, però crec que n’Elies tampoc l’encerta en l’anàlisi. I és que n’Elies parla de les institucions i dels poders públics com quelcom absolutament natural, com les estacions de l’any o mullar-te amb la pluja. Si assumim això no podem, després, queixar-nos de les febleses i mancances d’una societat civil que s’ha mobilitzat, organitzat, arriscat, esforçat i esmerçat diners per tal de preservar les restes d’una nació; que ha aconseguit mantenir viva una llengua malgrat tots els enemics, que ha aconseguit mantenir viva una idea de nació durant tota la darrera dictadura, que ha aconseguit sobreviure a la “transició”, aquesta mena de verí suau que mata sense adonar-te i que, evidentment, a perdut moltes vides pel camí. Aquest “currículum” mereix criticar d’una manera constructiva. Perdona’m Elies, però trobo absolutament injust.
A més, trobo absolutament injust quan, a sobre, no fas l’anàlisi del fons de la qüestió. Perquè el problema és, precisament, els poder públics i les institucions. El que necessitem és canviar això i no desanimar l’únic múscul que encara ens queda viu. Trobo que som deutors d’aquesta “societat-civil” que ens ha portat fins aquí.
Crec que el problema és que aquesta societat civil treballa amb una dinàmica de “resistència” contra la dictadura, amb estratègies, idees i estructures força efectives a la època franquista, però que ara no serveixen.
Al fil d’això, com que jo també vull ajudar a assolir l’objectiu de tenir un estat propi, el proper dia 28, dimecres, a les 19:00, a la sala d’actes de l’Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276 principal. M’agradaria trobar-vos-hi!
Benvolgut Octavi, gràcies pel teu post, ni que sigui crític.
1. Ara ja veig claríssim que no em vaig saber explicar prou bé. Si tu i en Manel Bargalló, que sou dos blocaires amb qui comparteixo criteris, i tinc en els meus favorits, en feu interpretacions crítiques, o no m’he explicat gens bé, o puc estar equivocat.
2. No és que vegi els poder públics com les estacions de l’any, però excepte en un model d’anarquia, en qualsevol sistema existeixen uns poders públics (que gaudeixen d’una legitimitat democràtica o no, i que abasten unes o unes altres institucions)
3. No ataco la societat civil per se. Ben al contrari! El que critico és que estem en un moment en que aquesta societat civil és menys civil que mai, perquè cada cop depèn més dels poders públics, i perquè aquests poders públics exerceixen el seu poder de manera despòtica.
4. Em considero una persona molt implicada en la societat civil, sempre ho he estat i ho penso continuar fent. Però no m’agrada, i per això ho denuncio, algunes o moltes de les coses que veig. Com intervé, amb quina brutalitat, el poder en aquestes associacions, com les coacciona… i com a aquesta societat civil no li queda altre remei que plegar-se, que sotmetre’s.
Aquesta era la meva denúncia. En el fons, un clam perquè recuperem aquell esperit realment civil i autònom de la nosatra societat civil.
Elíes, gràcies pel teu comentari, que agraeixo perquè aclareix el teu posat, que és exactament com el meu. O sigui, que jo també penso que aquesta societat civil està sent ‘assimilada’ pel poder democràtic de la transició i, que així, restarà domesticada.
O sigui que en de fotre un parell de cops de puny a la taula i començar a canviar la manera d’equilibrar els poder establert; però trobo que estem a les portes d’una nova manera de fer democràcia que pot donar més poder i importància a la “societat civil”, aquella que tu i jo desitgem que sigui “no domesticada”.
El proper dimecres, a la presentació de la XBS en parlarem d’això.
No hi podré ser, dimecres, però ja em trobo ben representat pel teu criteri! Gràcies altre cop i endavant!
Una de les diferències fonamentals del que acvui anomenem societat civil i la de fa anys és que la majoria de grups organitzats o mínimament organitzats depenen dels poders públics o de la Caixa. Hi ha poques organitzacions realment independents. I en alguns casos, sense ni adonar-se’n, determinats col·lectius són abduïts i fan de corretja de transmissió de determinats poders.
El problema és si existeix una autèntica llibertat (possibilitat real) per fer acció política o ciutadana.