Sempre que puc, i per motius d’horari, sento els cinc minuts finals de l’entrevista que en fa el Bassas al Matí de Catalunya Radio. El divendres vaig poder fer-ho. Entrevistaven a en Joan Herrera, d’ICV. En Bassas, darrerament, ha agafat falera per preguntar els seus entrevistats si són independentistes i que hi votarien en un referèndum d’aquesta mena; o sigui, que sembla que llegeixi a en Xavier Mir. I a en Joan Herrera li va tocar respondre aquesta pregunta. La resposta va ser, com a mínim, sorprenent. En Joan diu que ell no està per referèndums tipus “blanc o negre”, sinó que ell aposta per una tercera opció. Aquesta opció va ser anomenada “Estat Federal Plurinacional”, o sigui, allò de l’espanya federal amb el guarniment de “plurinacional”. De fet, una estat federal és, per definició, plurinacional; evidentment, amb el pas del temps, aquesta plurinacionalitat s’hi pot reduir a només una, com passa als Estats Units.

Bé no ens desviem del tema. Parlava, en Joan, d’un “Estat Federal Plurinacional”, on Catalunya tingui el reconeixement que li correspon com a nació i pugui exercir la seva sobirania sense els problemes derivats d’un estat “autonòmic”. I jo em pregunto si li ho han dit, això als espanyols? Perquè clar, en aquest supòsit es tracta de que els espanyols hi vulguin adoptar un model estatal com aquest. Jo crec, després de veure el que ha passat els 30 darrers anys , que els espanyols no estan gens a favor d’aquesta mena d’estats. De fet, només estan a favor de la seva sobirania, amb un poder central fort i omnipresent, amb uns governs autonòmics esdevinguts òrgans territorials de gestió delegada i amb un bipartidisme extrem. Si en trenta anys no hem pogut convèncer ningú d’Espanya, de que la descentralització mínima de poder -que no de sobirania- que suposa l’estat autonòmic és bo, imagineu convèncer de cedir la sobirania en el mateix espai estatal. No vull ni pensar si després de 30 anys hem arribat on sóm, com seria amb una tasca com la que proposa IU.

No gràcies, no vull esmerçar esforços en tasques inútils que no porten enlloc. O pitjor encara, que només ens portaran descrèdit, recursos al constitucional i campanyes anti-catalanes.

Pensar -tornar a pensar- que tenim la clau de la convivència amb els espanyols, és quelcom molt nostrat. Sembla que després de tot el que ha passat volem tornar a donar una oportunitat a una relació que no va enlloc.

I parlant d’actituds nostrades, una altra és la de ajudar els espanyols a pixar-se a sobre nostre. Prou que no ens sodomitzen que ha de venir en Buenafuente a ajudar a en ZP a tornar a sodomitzar-nos amb un acudit sobre els problemes que el seu govern provoca. En Buenafuente pot riure’s en de nosaltres, perquè ell pertany al col·lectiu que n’és víctima, però en ZP, com a responsable d’aquests problemes no hauria de fer conya de tot plegat. Zero Patatero per a en Buenafuente que fa de “mamporrero” de ZP. Com continuem així les accions de les fàbriques de vaselina pujaran com l’escuma.