En Joan Arnera fa un apunt molt oportú (angelets!) criticant l’actitud d’aquells que confonen els conceptes i barregen ideologia amb nació. I això no vol dir que no podem confondre conceptes, de fet a tothom li pot passar, ningú és infal·lible, però la història és una eina molt útil per a evitar caure en els mateixos errors que els nostres avantpassats.

L’any 36, la manca de “reflexos” del govern de la República afavorí la creació de grups paramilitars controlats -entre d’altres- per anarquistes i comunistes. Grups que s’hi trobaven enfrontats amb el govern. El maig del 37 s’hi produïren els enfrontaments violents entre aquestes milícies, grups polítics armats i el govern de la Generalitat. Aquests enfrontaments van ser el reflex de la desunió i de la manca de coordinació entre els diferents grups del bàndol republicà. Varen ser significatius els pamflets anarquistes, que encoratjaven a fer la revolució proletària per a guanyar la guerra!

És curiós, però, observar com aquests enfrontaments només s’hi produïren a Catalunya i no pas a la resta d’Espanya. Aquesta cançó em sona; PSOE i PP van a una quan la primera prioritat d’ambdós està en perill i resulta que aquesta prioritat és l’estat. A nosaltres, els catalans, ens passa que diem que la nostra màxima aspiració és l’estat i la sobirania i la independència i tota la pesca i resulta que, després som incapaços de posar-nos d’acord per un matis, un petit detall o el color de l’estel de la bandera. I ací estem, gairebé 300 anys després, mirant de no patir massa amb els endarreriments de la companyia de tren de l’estat veí.

I el cas és que sembla que no entenem que si ens independitzem, hi haurà un període previ, anomenat constituent, en el qual es defineix enles lleis bàsiques del país, la forma política que hi tindrà, els òrgans, institucions, forma d’administració etc. I és en aquest moment quan hem de defensar el nostre model de país, sigui socialista, liberal o qualsevol altre forma o combinacions de formes. És en aquest moment quan, un cop recuperada la sobirania, podem decidir com volem conviure. No és abans, quan des d’altre govern ens marquen els límits, l’horitzó, la velocitat i el rumb del país.