2007/08/30 8:15 ::
Molt d’enrenou ha creat la proposta de’n Carod. La proposta, però, no és pas seva, sinó que ja s’ha sentit a dir fa molt de temps. Sempre, però, he pensat que posar una data simbòlica a una cosa absolutament necessària i urgent és una ximpleria. Per que no la posem abans? O és que els catalans podem esperar fins al 2014? No podria ser una mica abans, diguem-ne el 2011 o el 2010? Mai m’he pres seriosament aquesta mena de rondalles. Ara en Carod la fa “oficial”, però amb el mateix estil i poca gràcia que la proposta de’n Vendrell.
I és que, malgrat que hi ha qui pensa el contrari, crec que precisament hem de parlar de la seva manca d’oportunitat i la seva veritable naturalesa. Per això, algunes preguntes:
-
Hi ha un pla, una estratègia dissenyada per en Carod per tal d’arribar-hi?
-
Hi ha hagut moviments per tal d’aplegar voluntats en aquest sentit?
-
Hi ha una actuació política prèvia que porti el fil cap aquesta declaració?
-
…
És a dir, és creïble aquesta proposta? Hi ha un pla que ens porti a aquesta situació o és més del mateix? I quan dic més del mateix vull dir més del mateix que ens va donar en Vendrell a la calçotada. Allò va quedar en no-res, és a dir, ens va vendre fum. Igual que allò de Ridao, de la “desconnexió d’Espanya”, només fum. Tot plegat no deixar de ser la estratègia de la manca d’estratègia. En Carod i la resta de la direcció només viuen el present, sense pensar -ni voler pensar- en el futur.
No, no és així com funciona tot plegat.
Si algú vol fer una cosa d’aquesta volada -la independència del seu país- el primer que ha de fer és dissenyar un pla. Un pla que consisteixi en fer una estratègia, amb els terminis per a cada fase, no pas això d’”anar fer i ja arribarem (o no)”, sinó fases amb finalitats concretes, la fi de cada qual ens condueixi a l’inici de la següent. Una seqüència lògica d’arguments, d’estratègies, d’actituds i d’accions que defineixen un camí, una “ruta”, un pla per arribar d’”A” a “B”. I, evidentment, entre moltes de les accions que s’han de fer ha d’haver-hi la de declarar que en tal data podem fer un referèndum, però no perquè quedi maco o per tal d’acompanyar l’actuació dels castellers, sinó perquè en el pla que hem dissenyat, la data aproximada més probable és la que hem anunciat. Però no hi ha res d’això.
I en un pla d’aquesta mena, hi ha d’haver-hi un capítol per a fer pinya, és a dir, una estratègia definida per tal d’aplegar quanta més gent millor en la feina d’assolir aquest objectiu. És a dir, allò que s’ha dit tantes vegades de tendir ponts entre els dos partits potencialment més propers a aquesta idea: ERC (declaradament independentista) i CIU (és independentista?). Aquest “tendir ponts” no pot funcionar si els caps visibles de ERC s’hi dediquen a menystenir un dia si i un altre també els de CIU. Sí, d’acord que CIU s’ho ha ben guanyat, però el que volem és quelcom més important que el nostre orgull i el nostre amor propi. Tampoc hi ha res d’això.
I en el mateix capítol, el de fe pinya, hem d’incloure-hi la societat civil. Però aquí tampoc hi ha hagut una política d’acostament vers associacions, grups, plataformes, etc. De fet, en Puigcercós va fer tot el contrari, va dir que la societat civil havia fallat i que hauria calgut més movilització. No sé de que en parla, però potser no se’n recorda de les campanyes fetes des de la societat civil (jo n’hi vaig formar part d’una) contra l’estatutet. Vam fer tant com vam poder, però les protestes d’aquesta mena necessiten d’algú que les lideri, que marqui el ritme i els objectius. D’això, tampoc no n’hi va haver res.
Si algú vol comparar l’actual direcció d’ERC amb l’SNP que ho faci, però són tant semblants com un ou i una castanya. L’SNP ha tingut una trajectòria política coherent, que demostra que tot el que diu és fruit d’una reflexió seriosa, del coneixement profund dels problemes dels escocesos i d’una voluntat política d’arribar a la independència en un termini raonable. Algú a sentit a dir a en Salmond que farà el referèndum el mateix dia de l’aniversari del tractat d’unió? No, per la senzilla raó de que no estem parlant de festivals de celebració, ni de representacions, sinó que estem parlant de coses serioses i planificades.
Hola octavi: em sap greu, no vaig expressar-me bé, volia dir que reconeixia que JO soc racista, nomes que intento no actuar i transformar-me en toleranr. No volia dir doncs que l’independentisme sigui raciste, el que es es sectari i excloent, però no racista.- Dit aixó la proposta d’en Carod es foc d’encenalls o un brindis al sol, de consum intern. Aquests d’esquerra també ja no saben que fer per cridar l’atenció i desmarcar-se del tripartir en el que hi estàn.- Es ben cert que no es pot dir misa i fer repicar les campanes
Estic d’acord amb el què assenyales de les dates. I sobre les mancances em sembla que tens força raó. Vull dir que pot ser que les respostes siguin buides com dius, i que realment cal que sabem amb què comptem. Per altra banda diria que manca contacte, converses, i coses així. I sobren pors, alguns compromisos, i segur que alguns enfrontaments. També informació.
Totalment d acord.
Visc als USA. Fa tres anys a un aplaca d ela capital d Alabama tres persones es manifestaven pacificament contra la guerra d´Irac.
Ara al poble de Cookeville TN, cada dilluns s apleguen, cada dia mes- ara un centenar- contra la guerra durant mitja hora.
Ens calen, planterjaments seriosos, simbols com las madres de la Plaza d eMayo argentines, fer pinya i gent capacitada.
Crec que la creació d úna assemblea de Catalunya sense partits polítics i vetant als espanyolistes, és clar ens fa falta.
també fa anys que crec que necesitem una entitat civil en defensa dels drets dels catalans- l últim cas podria ser el cas de la persona d´origen magrebí violentada per la guàrdia civil de Palma.
El tempo l´ha de portar la societat com va passar amb el temps de la dictadura franquista, perquè la dictadura espanyola fa tres-cents anys que dura.
Francesc: Gràcies, no pateixis. Per cert, que vols dir amb això de sectari i excloent? Vols dir que el nacionalisme, per definició és sectari i excloent? Perquè si és aquest el teu raonament, efectívament, és sectari i excloent, ja que reclama els drets que li corresponen a la societat en la que hi viu. Així, els nacionalistes catalans excloem els habitants de Madrid, igual que excloem els de Les Barbados en les reclamacions que fem dels “nostres” drets. Però el nacionalisme català no exclou cap ciutadà català, per molt de Madrid que sigui (jo en sóc un exemple). I si sectari és refereix a que només s’hi preocupa dels problemes dels seus conciutadans, també l’encertes, per això és nacionalisme, perquè s’hi precoupa dels nacionals d’aquí, no dels nacionals de fora.
Silvia: Gràcies pel teu comentari. El que vull dir és precisament que ens sobra estètica i ens manca més objectiu i feina per tal d’assolir-ho. Els catalans tenim una tendència exagerada a l’estètica (fòrum, olimpiades, etc.)
sal: Gràcies pel teu comentari. Potser necessitem que aqui passi una mica això, que comencem a mobilitzar-nos i mantenir aquesta mobilització. O sigui “mobilització perseverant i constant”.