Ja ha passat. Les eleccions han demostrat el que molts ja sabíem; la direcció d’ERC va adoptar una estratègia absolutament errònia. Molts van (vam) dir que per aquí anàvem malament, que ens fotríem una bona pinya però no van voler fer cas. Després, per sort, en Carretero va dir la seva i va donar-nos una mica d’esperança. Personalment, crec que en Carretero hauria de ser el proper president del partit i, també, el proper candidat d’ERC a la Generalitat. Crec que és l’única manera de que ERC torni a ser ERC i no pas una crossa del PSC. S’albirem millors temps per al sobiranisme.

I dic això perquè crec que necessitem forjar un pacte multipartit per a presentar una candidatura única a les properes autonòmiques. Aquesta candidatura única hauria de tenir, com a únic punt del programa l’assoliment de la independència. I crec que tant els grans com els petits partits haurien de donar suport a aquesta candidatura. I és que no crec que ERC sigui pas l’única resposta a les necessitats del sobiranisme català; de cap manera! De la mateixa manera que CIU no ho és pas tampoc. Recordo les guixades de abans del primer tripartit, aquelles de “CIU+ERC=CAT”, de fet a Altafulla encara n’hi ha una. Aquesta proposta era molt difícil d’assolir aleshores, però a hores d’ara, vist d’una manera objectiva, em sembla absolutament impossible. Crec que el desig dels sobiranistes no ens deixa veure amb objectivitat i adonar-nos que un pacte entre aquests dos grans partits per a aplegar tot el vot sobiranista és impossible. No hi ha prou confiança i, sobre tot, no hi ha prou visió d’estat, no només a les cúpules, sinó també a nivells intermedis. De la mateixa manera que no crec pas que la resta de partits més petits puguin assolir sols la nostra independència. Sí, és clar, tothom pensa el mateix, “si tots els sobiranistes em voten podríem assolir la independència”. Sí, però la majoria dels sobiranistes, com la resta, no poden evitar que els seus pensaments polítics es belluguin al voltant de l’eix ideològic dreta-esquerra, encara que també ho facin al voltant de l’eix sobirà dependència-independència.

Crec, doncs que necessitem un líder carismàtic, una personalitat del país que tothom admiri i respecti. Una persona que no estigui lligat a cap partit però pugui liderar aquesta candidatura única independentista. Voluntaris? Suggeriments?