Carretero ha estat un fort revulsiu per a ERC. Malauradament aquest revulsiu no ha produït una resposta, sinó una “reacció”. Allò que podria haver servit per a redreçar una situació absolutament insuportable per a alguns militants d’ERC i no pocs dels seus votants, només a servit per a empitjorar la situació. La sobirania de la calçotada a agreujat la situació del partit i en la meva humil opinió crec que la clatellada a les properes locals serà molt grossa. A l’altra banda del riu sobiranista trobem CIU, que és encara més veterana en aquestes qüestions de mantenir-se al poder. Molt significatives les fuites de candidats de llistes de CIU cap a Cs i PSC. El poder té això, quan en tens et surten amics per tot arreu; quan deixes de tenir-ne, perds una bona colla d’amics. Ara al PSC, si fa no fa, li passa el mateix; ara com ara és el partit amb més poder de tota Catalunya, amb Generalitat, Diputacions, Ajuntaments i “un gobierno amigo” a Madrid. Com que, segur, hi surten força amics, i a Can Nicaragua s’hi forma qua. Per això, hi ha qui pensa que és millor anar a un altre partit “de posibles”, com ara C’s, que és com anar al PSC sector Corbacho. Qui sap, potser tenen sort i treuen la butaca de regidor.

O sigui, més del mateix; encara que pitjor, perquè aquests són de la “mala herba”. I jo continuo pensant que el que necessitem és un paio/paia que faci de lider transversal, o sigui, que tant li faci -de moment- les qüestions socials, econòmiques, etc, i que faci veure que tot el nostre futur passa per ser independents, que de cap altra manera podrem aplicar políticas socials de debò, o liberals o el que sigui que volem, perquè el problema és que no podem fer el que volem.

Trobo -i no soc pas l’únic- que necessitem un partit absolutament transversal, que tingui el següent programa polític:

• Plebiscit de independència de Catalunya

I amb aquest programa, explicat amb tots els ets i els uts, que sigui defensat com a pass previ per a qualsevol altre cosa que pugui venir després. Allò de “anem a unir-nos per tal d’assolir el que ens convé a tothom, que no és pas cap altra cosa que poder decidir que volem fer”.

Salut!