Sembla que ERC ha despertat de la seva letargia política, la de l’estratègia del “bon govern”. Fins ara semblava que PSC havia domat la fera, però el despertador “Carretero” ha sonat i al darrer Consell Nacional, potser, s’han adonat que aquest camí els portava -indefugiblement- cap a una desfeta electoral d’allò més grossa.

PSC i ICV han estat enxampades a contrapeu, sobre tot ICV, que podria afegir-se a la proposta d’ERC. A can PSC estan molt empipats, ja que CIU i ERC han fet els deures pel seu compte al “Congreso”. Ara diuen que ERC ha faltat al seu pacte de govern. Renoi amb aquests del PSC, resulta que van pactar ací -el 30 de setembre dels nassos- una cosa i a l’endemà ja deien que farien justament el contrari a Madrid i ara els hi sembla lleig. No és que no els entengui, el problema és que els entenc massa bé, de fet se’ls bé d’una hora lluny!

Ara, de tota la jugada només queda resoldre-la. El desenllaç es veurà al Parlament. CIU i ERC poden fer una gran operació política pel bé del país, ajuntant els seus vots al Parlament per tal de fer un canvi de govern amb l’horitzó de la independència. També poden optar per la mateixa estratègia miserable i roin, la de fer política pel bé del partit i deixar, un altre cop, el poble català abandonat.

El desenllaç al Parlament, però a la vista del text de la proposta ja us puc assegurar que CIU té arguments per a justificar el seu rebuig -crec-. Ja veurem, si podem fer d’una vegada, pinya en la qüestió que no pot continuar per més temps a la nevera.