Ho havia promès i les promeses s’han d’acomplir. D’altra banda crec que és bo tornar a rumiar sobre decisions preses fa força temps, així -potser- tornem a trovar més arguments -i més sòlids- per a bastir aquestes decisions.

Anem per feina!

1.- Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat autònoma de Catalunya?

Segons la legislació espanyola, no. Per una banda ni tan sol podem plantejar aquesta qüestió a la ciutadania. Per altra, encara que l’hàgim pogut convocar i que hi hagi hagut majoria a favor, caldria canviar la constitució, i aquest procés és força complex i requereix el concurs de, almenys, el PSOE i el PP; a més s’ha d’aprovar en referèndum a tota espanya. Tot plegat força difícil.

Així, doncs, no ens podem plantejar aquesta qüestió en clau de legalitat i procediment espanyol, sinó més aviat, en clau d’acció popular. Fins i tot, crec que s’hauria de deixar fora del terreny de les administracions polítiques i legals. Aquí proposo un tema a debatre: Els presidents de les CA no poden convocar referèndum, però i si el referèndum es promou i realitza des de la mateixa societat?…

2.- Creus que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l’estat espanyol fos més democràtic?

Sí, crec que augmentaria força la qualitat democràtica d’aquest estat. A més això respectaria els tractats internacionals que aquest Estat ha signat.

3.- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?

Sí, per diverses raons, pel cor, pel futur dels meus fills, per la societat que m’envolta i per la meva butxaca. Al capdavall, un sí rotund!