El dijous passat en Pere Meroño reflexionava sobre el concepte de sobiranisme i ho feia -segons el meu punt de vista- amb molta brillantor però amb alguns desencerts. Els independentistes tenim el problema de que paraules que podien semblar equivalents, com ara catalanista, nacionalista, etc. resulten contenir significats tan allunyats que més que equivalents semblen antagòniques. El problema, trobo, és que els matisos d’aquestes paraules són tan emfatitzats pels interessats que esdevenen murs infranquejables. Cadascú vol apropiar-se de la paraula i fer-la diferent del que representen els altres. És una mica el mateix problema que teníem amb el referèndum, en el qual semblava que cada facció havia de tenir el seu propi vot, recordeu:

• sí entusiasmat
• sí crític
• sí però amb el desig del triomf del no
• no de cap manera
• no però amb matisos
• no però amb el desig del triomf del si
• …
  

Ara sembla que els catalanistes són catalans que desitgen el bé per a Catalunya, però sempre com una regió d’Espanya. Els independentistes són catalans patètics i esbojarrats que, malgrat actuar amb bona fe, faran molt de mal a Catalunya. Els nacionalistes haurien de voler la independència de Catalunya, però que no fan res per assolir-la. Per últim, els sobiranistes són independentistes que poden passar com a nacionalistes o catalanistes, però amb moderació.

Ja ens ho deia en Pere en començar, que vivim una època de prostitució dels mots, que molts s’hi pengen adjectius més per moda i per interès que per convicció.

Crec, però, que en Pere ens confon amb l’afirmació de que els sobiranistes són independentistes. Establir aquesta relació en funció de la segona accepció del mot és un error. La primera accepció diu “Qualitat de sobirà”, és a dir, la qualitat de poder decidir i és aquesta qüestió tant simple i senzilla la que marca la diferència. La sobirania és el dret de poder decidir, en qualsevol aspecte i sobre qualsevol qüestió. Però voler exercir aquest dret no determina el sentit de les decisions. És tant com dir que els partidaris del matrimoni homosexual, només per ser-ne partidaris esdevenim homosexuals desitjosos de casar-nos; no, company, no és això.

Crec que tota aquesta qüestió, a banda de que per a nosaltres, els independentistes, la sobirania sigui la eina imprescindible per a assolir la nostra independència, crec -com deia- que la veritable democràcia necessita proveir d’aquest dret i de fer-lo respectar, altrament no estem parlant d’una veritable democràcia, sinó d’una democràcia de baixa qualitat, vella, rovellada i desfasada.

Crec que la idea de’n Pere és desencertada, que no podem -ni devem- restringir el nombre de partidaris de la sobirania amb el filtre de l’independentisme; ni amb aquest ni amb qualsevol altre.

Per tant crec que sobiranista és qui vol tenir el dret a decidir, no qui vol decidir en un sentit o en un altre. Crec, també, que aquest dret és fonamental per a qualsevol democràcia que vulgui avençar en el camí de l’autèntica llibertat, la voluntària i lliurement escollida. Si hem de ser membres d’una comunitat autònoma, que ho siguem per voluntat pròpia i no per que algú ha triat en el nostre nom.